JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI (XXXII)

QUE EN SOU DE BEN PARITS !!*!!

POST Nº 100. MÉS DE 10.000 ENTRADES!











Kanfanga, a 16 de novembre del 2006
Haw!:

Sembla que era ahir, aquell 3 de març d'enguany, quan em vaig
decidir obrir aquesta merda-bloc. Avui podré dir que m'he pelat
un centenar d'articles-escombraria i que sóc més ric (en amics).
Des del Geroni, al Xavi Martin, a la Klàudia (que faig camí de
Dublin seguint al "boss"), al Xavi de les Terres de l'Ebre (gent
ferma i ben parida), al Gerard de la Geltrú (res a veure amb
Vilanova), a l'indi de l'India (que imagino és algú dels anteriors),
al Trepax (incorporat darrerament) i a tots aquells anònims que
no us heu identificat (heu fet bé. Entrar en aquest bloc pot deixar
greus seqüeles de per vida. Sé d'un paio que li sortien crostes a la
boca i fotia coses rares. El psiquiatre li digué "Deixi de llegir al
Melabufa inmediatament!". Avui està totalment refet, s'ha lligat
un BMW sèrie 5 i està més content que un gínjol. He rebut un
mail d'agraïment).
A totes i a tots, ben sincerament, gràcies!

Han estat vuit mesos i escaig de fer el gamberro i repartir
estopa (dient el nom del porc i cagant-me en la mare que en va
parir a més de quatre), de fer anàlisi polític i pronòstics de futur
(amb un alt percentatge d'encerts), de dir rucades i bestieses i
fotre cagades de l'alçada d'un campanar! Gràcies per supotar-me!
Aquesta merda-bloc no hauria existit sense vosaltres !

Hem patit una vintena de depuracions del Sr. Google, gentilesa del
Sr. Maragall i/o el seu webmaster (gràcies a tu també, fill de la
gran puta) i amb el vostre ajut i suport, no només no ens han
tombat sinó que ens hem resituat ràpidament a dalt de tot en el
Page Rank. Desbancar al President no només resulta poc estètic;
senzillament, no és pot. El President, que ja m'ha deixat per un cas
impossible, va pagar 21.000€ per a tenir l'honor d'estar damunt
el nostre merda-bloc. Ell s'ho pot permetre! (paga el poble).
Parlo en primera persona del plural perquè aquest bloc és tan
vostre com meu (jo només foto d'oficiant).

En aquests vuit mesos hem depassat les 10.000 entrades (per a
molts, segurament és poc). Per a un fulano com jo, sense cap més
pretensió que divertir-me (i divertir si és possible) és la rehòstia!
Que em pengin si mai havia previst aquesta xifra! (mai no havia
previst res). En realitat, em sua la fava això del comptador. És
només una referència. Però s'agraeix saber que hi ha algú a l'altre
costat.

On vull anar a parar? Avui escric l'article 100, ens hem pelat
10.000 entrades i el President, tan bon punt deixi de ser-ho,
estarà en el seu lliure dret d'escriure tants diaris com vulgui.
Mentre era President, no. La seva obligació era Presidir la Nació
(no escriure diaris). Per això vaig obrir el bloc. Per a fer-li avinent
que la plebs el volia presidint. Però a la praxi, els politics d'aquest
país no pinten una puta merda (només s'omplen les butxaques i
garlen amb el Cuní i la Terribas). Tot s'ho pelen els quatre fills de
puta d'un govern estranger, que no és el nostre i que no
reconeixeré MAI!
Vaig veure molt clar que aquest home s'avorria. Quan va anar a
Nova York a dir-li al Kofi Anan "Catalonia is a little nation into
another one called Spain" amb veu enrogallada-"carajillera", el
Secretari General, li donà dos cops a l'esquena i se'l mirà amb cara
de "Au, baixi aqui a la cantonada, foti's un Jack Daniel's i deixi de
tocar els collons que aquí estem enfeinats".
I en tornar, l'home ens explicà les "aventis". "Com de bonica és la
primavera a Nova York......". Per això des d'aquí li engegava "Que
ets President collons! Que el poeta era ton avi! (i dolent, per cert).
El tipus ha manat tant com el president de la Rioja. Bo i estant
"sans rien faire", se n'anava al Brasil a veure al Casaldàliga. Com
abans havia anat a Israel a fer-li fotos al Carod. "Si no puc fotre
brot i hi ha un torracollons a sota el bloc que m'ha tret les ganes
d'escriure, faré turisme, que hòsties! Com el Mikimoto!".

El ZP l'ha menystingut sempre. I jo, modestament, espero haver
contribuit a fer-li agafar aversió als blocs (o és que em depuraven
per vici?). Per què creieu que em dic Ull de Poll? (perquè em
sembla més digne que Mosca Collonera). L'objectiu, el mateix:
"President governi!" "Deixi de fer l'indi que ja el fotré jo l'indi!".

Quedi clar que no tinc res, ni a favor, ni en contra de la persona.
Melabufa. No em rotava veure el President del meu país
arrossegant-se i fotent prosa barata per Internet. Així de fàcil!

Ara, Nostru Senyor m'encomana d'altres missions. Que se'm gira
feina, vaja! I se'm fot totalment incompatible simultanejar-ho tot!
Me'n vaig a fotre l'indi a una altra banda. Aquell que cregui que
m'ha perdut de vista, té molts números d'equivocar-se. Qualsevol
dia podeu sentir un ska, per exemple, contra la MAT, per a dir
quelcom (l'independentisme d'esquerres m'és consubstancial, com
la rauxa). Aquell dia se us pot encendre un llum! "Això em recorda
aquell vell indi guillat!" Igual foteu "bingu!".
Siau!
Salut, Independència i amb dos collons!
Pasqual Melabufa, President

http://www.youtube.com/watch?v=4gQcoOSKx7M




PS.- Us deixo una enquesta complicada. Lo MALPARIT 2006.
Tant ens han fotut votar que tinc "mono". Espero un alt índex
de participació.

RESULTATS ENQUESTA.

VLADIMIR PUTIN ha arrassat i ha estat proclamat
LO MALPARIT 2006, títol al qual no optava.
En produir-se un quadrúple empat entre George Bush,
Fedeguico Jiménez Losantos, el President israelià i la Justícia
Estranyola (és a dir, la Injustícia), tots ells grandíssims fills de
puta, la indi.recció d'aquest bloc ha resolt de forma inapel.lable
concedir el títol "LO MALPARIT 2006" a Vladimir Putin.
Putin, pels atemptats comesos que després ha atribuït als
independentistes txetxens, per liquidar la dissidència i per
passejar Poloni 210 per tota Europa, posant en perill vides
innocents, és un fill de la gran puta digne d'accedir a tan execrable
títol (no desmereix els altres).

La indi.recció d'aquest bloc no contemplava l'empat (ni tan minsa
participació: 53 vots escrutats) i calia prendre una decisió
salomònica. No era fàcil. Si els fills de puta volessin no veuríem
mai el sol, que deia el Pi de la Serra. La votació està tancada.

Salut i Independència!

Gran Cap Ull de Poll.

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI (XXXI)

-M.A.T. Max o BRACONS II
-SI JO FOS REGIDOR (que no ho recomano).
-INTENT DE VEURE-LI LA PART POSITIVA.

LA ESQUERRA DE "PUGRÉS" PRESENTA:
"EL PUGRÉS!" (Ells sí que "pugressen").

Kanfanga, a 14 de novembre del 2006.

Haw!:
MAT Max o Bracons II és una pel.li ja vista. Un "remake" de
Bracons I. Els mateixos actors (a la primera un dels protagonistes
era "xino" i en aquesta és calb) i la mateixa trama. Tres liders
polítics que es diuen d'esquerres, decideixen fer una coalició per
accedir al poder. El més fort i llest vol fer una aberració medi-
ambiental (la interconnexió de la línia de Molt Alta Tensió entre
Sentmenat i Baixàs) per a beneficiar la dreta. Els altres dos (que
els sua la polla) veuen com els seus regidors es manifesten contra
ells. Intenten excusar-se culpant als Governs estranyol (a qui ells
donen suport a Madrit) i gavatxois i fotent cara de circumstàncies
de cara a la galeria. Es dóna la coincidència (com a Bracons I) que
un d'ells es fa passar per ecologista. Finalment s'imposen els
interessos de l'empresariat i al poble li donen pel cul, com sempre.

Fluixa i molt previsible.
Ja cansa aquesta història.
Es fot pesada! El típic
recurs de jugar a dues
bandes. Amb militants
"tontus" i honrats (els
regidors i les bases) que van a les manis a protestar contra les agressions a la natura. I amb “vivales” sense escrúpols, lluïnt rostres circunspectes ateses les circumstàncies i esforçant-se,
infructuosament, a fer creure que cal mantenir-se amorrats a la
mamella per responsabilitat nacional i pel catalanisme d'esquerres,
de progrés, ecosocialista, sobiranista i republicà.
Apta per a curts de gambals!

Es parla ja de fer Bracons III que tractarà sobre una carretera que
anomenen 4t. Cinturò, en la creença que amb aquest tipus de
bretolades fan funcionar el país. El guiò no diferirà gaire de les
anteriors i el desenllaç serà el mateix.

SI JO FOS REGIDOR
(que no ho recomano).

Si jo fos regidor (no ho recomano)
d'ERC o ICV, la meva dimissió
com a militant ja fotria hores que
guarniria la taula d'algú que fa
veure que treballa (com van fer
els d'ERC de les Terres de l'Ebre).
O caixa o faixa!
Ens carden el Pirineu, ens carden
el país però és culpa dels Estats.
Avui ecologistes i republicans
(aquests exigiran calés) donaran suport als pressupostos de l'Estat
car són agraïts, al Congrés dels Diputats i ho faran tantes vegades
com calgui. La culpa del MAT és de l'Estat, però ells amb la seva
reiterada submissió en són corresponsables. Un ecologista no pot
recolzar un Govern que fot aberracions ecològiques.

INTENT DE VEURE-LI LA PART POSITIVA.

Amb aquestes torres, és tonteria anar a Paris a veure la Tour
Eiffel. No cal! Vas allà (no hi trobarás ni déu), culls quatre
rovellons, els fots a coure (no cal ni fer foc) sota una línia (mirant
que no s'hi caguin els ocells) i te'ls fots allà mateix. Si fot fred, tens
calefacció. I en acabat li fots un clau a la parenta. Allà sota poden
saltar guspires. Quan acabes i mentre et fumes el cigarro, li fots un
“ratratu” a la torre (des de sota) i tornes cap a casa. T'has passat
un diumenge de puta mare i no t'ha costat més que la benzina. No
hi aneu en tren que s'esconya i us podeu passar el diumenge a la
estació del Clot. I no és el mateix. Com la natura no hi ha res!

Salut i Independència!

Pasqual Melabufa, President.

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI (XXX).

-AL CAROD SE LI VEU EL LLAUTÒ.

-HAN PICAT COM UNS PARDALS.

El Vicepresident a punt d'empassar-se
els primers gripaus: La connexió
Sentmenat-Baixas i el 4t.Cinturó.
Un bon vermut!

Kanfanga, a 13 de novembre del 2006.

Haw!:
Ja em perdonareu. No us he oblidat. Aquests dies tinc el cervell
emmerdat en d'altres revetlles. I tot sigui dit, observo amb
inmutable passivitat tot l'espectacle polític. Se me'n refot!
Vaig defensar insistenment la tèsi que ERC només tenia
l'oposició com a sortida post-electoral digna. Per coherència amb
el seu ideari i també, perquè pactar amb aquells que ja t'han traït
una vegada és donar peu a que et traeixin quan els roti.
Els indis no pactaríem mai amb traïdors (ni Mas, ni sociates).

El Sr. Carod declarava a RAC1 que, donat que ningú pretenia
anar més enllà en questions identitàries del que marca el sostre
estatutari, havien decidit pactar per empatia esquerrana amb
socialistes i ecosocialistes.
Involuntariament, el Sr. Carod es delatava. Si ets sobiranista i
ningú no vol anar més enllà pel que fa a l'identitat, el més lògic
és desmarcar-se (Joan Carretero se n'hauria anat a l'oposició
en dos minuts). I quan admet que, pacte per pacte, millor amb
aquells que primaran les polítiques socials o d'esquerra, està
acceptant que tenia dos fronts oberts al pacte. Ergo, que l'única
política clara era pactar. Amb l'un o l'altre.
Això d'anar a l'oposició, ni de conya! Pactar equival a poder i
virolla. Pactaria amb l'hereu, el Muntilla o el diable (Bush), en
funció de la contrapartida a rascar. Integritat? I això què és?
Per tant, independentisme, sobiranisme, republicanisme, etc.
són unes etiquetes secundàries, uns ornaments referencials, per
a vendre el producte. El que compta és la puta pela!

I ara ve quan alguns us direu "Tu mateix has defensat la reedició
del tripartit!". Cert. Com a home d'esquerres, em plau que s'aposti
per les polítiques socials, per posar els trens en marxa i fer rutllar
un país massa entretingut en picabaralles. Cal arremangar-se i
anar per feina. És a dir, donada la fal.lera per pactar amb qui fos,
era la millor opció (la banca me la sua!). Vaig dir també que era un
pacte d'alt risc. ZP no trigarà a ser el puto amo. És un "manguis!".

Com sabeu, els indis Kamakus erem reticents a donar suport al
Carod, però després d'una assemblea extraordinària (som
assemblearis i anem tots a una) vam considerar que, el seu
posicionament en contra de l'Estarlux (obligat per les bases; ell
apostava pel "sí cdític") i pel linxament humà al que va estar
sotmès, bé mereixia una recompensa.
Però aquesta entrevista amb el Xavi Bosch certifica que, en
l'ideari d'aquest pollastre, prima "el remenar les cireres" al preu
que sigui. Verbigratia, la esquerra independentista faria bé en
perdre'l de vista com a referent de res.
Cal que la societat civil es vertebri, de forma paral.lela, al voltant
d'alguna Plataforma com Sobirania i Progrés (no sé si hi ha
dependència d'ERC), capaç d'aglutinar i canalitzar la voluntat de
ser de la nostra Nació. I passar d'uns partits només interessats en
el número de cadires a arrambar. Van a la seva bola!

Recolzem el tripartit i li desitgem llarga vida. Tancarem files amb
el Govern quan les agressions i hostilitats vinguin de l'exterior.
Però si s'apunyalen entre ells i s'arrenquen els ulls, que els
donguin pel cul! Ras i curt!
Vull deixar molt clar, que a l'hora d'aplaudir o repartir estopa,
aquest bloc, des de la seva independència, no s'estarà per hòsties
i les etzibarà a qui calgui, amb la contundència i mala llet que ens
caracteritza.

HAN PICAT COM UNS PARDALS!

El primer aperitiu d'un Govern
d'esquerres i ecologista (de boquilla).

Sota el lema "Prou mentides",
ahir hi hagué 4.000
manifestants a Girona (allà és
multitud) contra la MAT o
línia de Molt Alta Tensió, que
connectarà Sentmenat amb
Baixas (França).

ZP passarà quan li roti per damunt l'Entesa de "Pugrés".
El Muntilla (com faria el Mas) seguirà les ordres del ZP i beneirà
la connexió. Què dirà el Cadod? Què l'ecologista Saura? Que no ho
sabien? Que cal fer-ho per interés nacional? Aniran a les
manifestacions contra sí mateixos? Acceptaran ser menystinguts
pel Govern de Madrit? Callaran com uns putes (ja hi podeu pujar
dempeus) i faran palmes.
Cada vegada que el Muntilla vulgui tirar endavant una obra
impopular o controvertida, vindrà l'amo en persona a fer-ho! "Al
tiempo!". Aquesta era la trampa! ERC i ICV han picat com pardals!
De què serveix ser ecologista
i votar ICV-EUiA-IQX-LSC?
Del mateix que ser sobiranista
i votar ERC! De res!
Els uns i els altres són uns
palmeros vocacionals dels
sociates. Han bescanviat el
"Mans netes" pel "Butxaques
plenes". Tot per la poltrona!
I després es queixen que la gent no vota i hi ha abstenció!
Colla de mamons!

Salut i Independència!

Pasqual Melabufa, President.

Aquest parell, aquesta xusma, es veuran les jetes
a Girona per a fer tractes, trafiques i conxorxes.
Esquerres i Dretes per la Europa del capital!

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI (XXIX)

TORTURES A LA ESTRANYA DEL ZP

El poder judicial estranyol o integrisme hispánic.
Ells sí tenen independència! I un pòster de Hitler
i Franco al capçal del llit!

Kanfanga, a 8 de novembre del 2006.

Haw!:

Aquesta es la Estranya del "talante", el "compromiso" i la puta
martingala, un engendre de país on es tortura a les comissaries
(ho denuncien Països Catalans Insubmisos i ho denuncia
Amnistía Internacional) com a qualsevol república bananera
tercermundista. I es permet alhora, que els neonazis del Vallés
(parents de policies) vagin enviant gent a la UVI, amb total
impunitat. La justícia del "estado de derecho".
Si ets independentista i cremes un caixer autòmatic, "Lei
Antiterrorista" al canto (no et pelen perquè som a Europa i no és
estètic). I si algun policia se li'n va la mà "Ha sido un accidente
producido por problemas cardio-respiratorios que el sujeto
presentaba antes de entrar en comisaria).
Si pel contrari ets neonazi, tens llicència per a fotre el que et roti.
El fill de puta de Castellar ja n'ha enviat uns quants a la UVI i ha
estat detingut una vintena de vegades. Entra i surt. El jutge ja
s'encarrega de tot "Y que si es reincidente? Que haya agredido
veinte veces no implica que vaya a haber una veintiuna vez.
Siempre puede mostrar arrepentimiento". Fills de la gran puta!

Amb la total connivència dels mitjans de comunicació (al que
parlaria el silencien amb amenaces) presenten aquesta merda
com "Alice in wonderland". A la puta merda! País de nazis
malparits! S'omplen la boca garlant de pau a Euskadi. Que
comencin posant ordre a les comissaries, acabant amb la tortura
sofisticada i donant exemple. Ells són els terroristes i els
interessats en mantenir vius els conflictes. A cagar a la via!

Estranya consta al dossier d'Amnistía Internacional com un país
on s'aplica la tortura. Ara i aquí! Ho poden silenciar però no
enganyen ningú. "Métase el talante por el culo".
A veure Sr. Saura si això és gaire d'esquerres, si ho denunciarà o
callarà com un puta (no fos cas que prengués mal).

-Juras absolver siempre a los valerosos caballeros
patrios de cualquier agresión que cometan en
defensa de nuestra noble causa, consentir la
tortura contra los enemigos de la patria y aplicar
con el máximo rigor la Ley contra nuestros
adversarios, ni que sea por soltarse un pedo?
-Sí. Juro.
-Pós vale, ya eres jueza. No semos nadie haciendo
leyes!

Reprodueixo íntegrament un text de Països Catalans Insubmisos
que m'ha arribat avui:

Avui, 30 d'octubre de 2006 Països Catalans Insubmisos hem
realitzat una acció de suport al Jove de Torà que en breu patirà
un judici al Tribunal d'Excepció que és l'Audiència Nacional i de
denuncia de les tortures que sistemàticament es pateixen a les
comissaries catalanes.

Una activista ha saltat durant la intervenció del president del
govern Espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i ha desplegat una
banderola on es llegia: "Absolució Jove de Torà. Prou tortures! D!"
Ràpidament ha estat retirada de l'escenari enmig d'una forta
violència física i verbal i ara mateix es troba retinguda pels mossos
d'esquadra.
Cal destacar els insults masclistes i els cops propiciats per les
joventuts d'aquest partit davant una acció del tot pacífica i
popular (Algú està a favor de les tortures encara?)

A continuació adjuntem el comunicat de l'acció:

Trenquem el silenci

L'1 d'abril de 2003, un jove de Torà va ser detingut sota la Llei
Antiterrorista pels Mossos d'esquadra, amb la col•laboració de la
brigada d'informació de la Policia Nacional.
A partir de la seva entrada a comissaria van començar tot tipus de
tortures físiques i psíquiques. Tres dies després de la seva
detenció va ingressar a la UVI de l'Hospital de Santa Maria de
Lleida a causa d'un quadre d'ansietat greu i taquicàrdies. Se li van
fer tot tipus de proves mèdiques i en una d'elles va donar positiu
d'amfetamines a l'orina (Aquesta substància, segons estudis
científics, té una permanència a l'orina d'entre 24 i 48 hores, fet
que evidencia que li van donar a comissaria i que li va ser
subministrada pels Mossos d'esquadra i la Policia Nacional durant
el període d'incomunicació).
Aquesta analítica feta pel mateix hospital on va ser portat mentre
estava detingut i no per cap servei mèdic escollit per la família del
jove prova les tortures que ell ha denunciat que va patir durant la
seva estància a comissaria

Durant els dos mesos de detenció, va estar dispersat en diferents
presons de Madrid (Aranjuez, Soto del Real,...) i el 9 de juny va
sortir en llibertat sota fiança de 30000 euros i un judici pendent al
tribunal d'excepció que és l'Audiència Nacional.

Davant d'aquesta evidència de maltractaments, els seus familiars
van presentar una querella per tortures al jutjat núm. 2 de Lleida.
La investigació va avançar fins que l' 1 de setembre de 2004 van
substituir el jutge per una altra jutgessa que, sense haver practicat
cap diligencia, el 26 de maig de 2005 va arxivar el cas per manca
de proves. Després d'interposar un recurs el 18 de novembre
l'Audiència Provincial de Lleida va ordenar reobrir el cas, però des
d'aleshores, ja fa gairebé un any que no s'ha produït cap novetat.
La pervivència de l'ús sistemàtic de la tortura contra aquells i
aquelles que l'Estat qualifica de terroristes només pot negar-se des
de la ingenuïtat o des de la hipocresia més extremes. Amb tot, i a
diferència de règims anteriors, la tortura ha esdevingut invisible;
tot i ser una pràctica habitual en aquests casos, s'ha perfeccionat
per tal de no deixar rastre, esdevenint dificilíssima de provar. En
aquest aspecte, aquest cas també és una excepció.
I aquesta no ha estat la única denúncia per tortures a comissaries
catalanes que s'ha presentat. Cal recordar el cas dels 3 de Gràcia,
el dels 4 joves de Sants, els encausats de "l'operació Dixan", el dels
encausats dels Monjos, el de la noia que va denunciar abús sexual
a la comissaria de Sants o més recentment el cas del jove de
Sabadell.

Tampoc cal oblidar les tortures físiques i psicològiques que
sistemàticament pateixen els nouvinguts a les comissaries
catalanes que són un fet sabut per tothom i embolcallat d'un silenci
tàcit tan hipòcrita com preocupant.

I davant d'això els polítics no fan res més que callar! Aquest silenci
del que parlàvem és el que els fa còmplices i justificadors oficials
de les tortures.
Cada any Amnistia Internacional presenta un informe on cita
l'Estat espanyol com a territori on la pràctica de la tortura és
habitual. I segueix el silenci.
L'Estat espanyol es va veure obligat a ratificar el Protocol per la
prevenció de la tortura de la ONU, fet que demostra fins a quin
punt són sabudes les pràctiques a les comissaries espanyoles,
catalanes, gallegues i basques i que fàcil seria acabar amb elles.
Més silenci. Cada any desenes de persones en situació "legal"
denuncien haver rebut tractes vexatoris i maltractaments físics i
psíquics a les comissaries. Silenci

Amb aquesta acció hem volgut trencar el silenci dels polítics,
aquests que amb actes com els d'avui s'omplen la boca de
promeses però mai parlen de la situació precària de les nostres
vides, del problema real de l'habitatge o de les Tortures que
infringeixen aquells que estan sota el seu comandament i
supervisió. Mentre alguns parlem de justícia, ells seguiran parlant
de seguretat.
I hem triat el PSC perquè creiem que és el símbol del tripartit i
perquè també és ell qui governa a Madrid. Situació immillorable
per erradicar d'una vegada per totes les tortures a les comissaries.
També s'ha de dir que la predisposició dels altres partits polítics
amb representació al parlament per solucionar aquest tema ha
estat nula.

El comunicat i les imatges també pretenem trencar el silenci dels
mitjans de comunicació que moltes vegades obvien o tanquen la
boca i els ulls d'aquelles que dia rere dia intentem denunciar amb
veu clara i forta les injustícies a les quals ens condemna aquest
sistema socio-econòmic i polític que patim.

Absolució Jove de Torà!

Prou tortures a les comissaries!

Salut i Independència!

Pasqual Melabufa, President.

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI (XXVIII)CAL QUE LA NACIÓ RUTLLI!

Kanfanga, a 7 de novembre del 2006.

Haw!:
Després de llargues reflexions (dues ampolles de José Cuervo,
unes catximbes carregades i altres herbes ingerides per via
digestiva), he arribat a la conclusió que cal fer rutllar la nostra
Nació. Dit d'una altra manera, cal un Govern de gestió. Que
desenvolupi la merda d'estarlux, solucioni problemes i faci del
nostre, un país habitable. Un Govern eficaç i just!

Personalment, hauria volgut ERC fent oposició. Pactar amb
traïdors i gent rara, va contra els meus principis i comporta
sempre riscos. Però avaluant possibles escenaris polítics, la
reedició del tripartit no em sembla mala cosa. No és el que jo volia.
Però és un darrer intent de demostrar que el catalanisme
d'esquerres no és un concepte buit, sinó un espai ideològic amb un
alt grau de contingut polític, una manera d'entendre el món, de fer
i gestionar la política.

Als defensors del pacte nacionalista, dir-los que, difícilment és pot
ser progressista o d'esquerres i pactar amb algú que defensa la
banca i l'empresariat, entitats que es distingeixen per a mal
vendre's la Nació tantes vegades com calgui, en nom de la seva
única pàtria: la butxaca.
Quan comencin les hostilitats de debò, amb qui es posicionaran
els Kumbarcheros? Tancaran files amb el Govern del seu país o
aprofitaran per a incentivar les crítiques buscant el rèdit polític?

La sociovergència era un altre engendre contranatural. Inventat
només per afavorir els interessos electorals del govern estranyol
i de La Caixa. Ambdós interessats en atontar les masses en nom
d'una estabilitat que els permetés rendabilitzar els seus interessos.

Un Govern tripartit és, per als catalans independentistes
d'esquerres com jo, la menys dolenta de les sortides. La bona era
posar-se còmodes a l'oposició. El que pot malmetre el Govern
tripartit és que primi la política de partits per damunt dels
interessos nacionals; una mala conjuminació d'ideàris.
Fer obra pública que esguerri el paissatge, per exemple. Aquí hi
hauria conflictes ideològics. Millorar les carreteres sí, cardar el
patrimoni natural, no. Bracons fou l'exemple més clar. Destrossar
la Vall d'en Bas, expropiant a déu i sa mare, per a que passi el
camió de la Leche Pascual, adduïnt responsabilitat nacional, és una
mala manera d'entendre el catalanisme d'esquerres. Racionalitat i
sentit comú per damunt de tot!
Ara tenim el 4t. Cinturó a la vista. I la connexió de la línia d'alta
tensió amb la Catalunya Nord. Allò que cal fer, és fa. Però tenint
en compte totes les fòrmules alternatives i reduint al màxim els
perjudicis al poble i l'impacte medi-ambiental.
Cal un Govern cohesionat, fort, potent. Capacitat per a gestionar
bé, oblidant les sigles a les que es pertanyen i la "pletitesia" a
governs o partits exteriors. Un Govern ferm i sòlid, capaç de
plantar cara i no deixar-se intimidar per tota la merda que els hi
caurà al damunt, des de les Estranyes.

José Luis? Aquí Pasqual!
No, estoy en Senegal. Oye,
que te llamo para felicitarte.
Preferiais a Montilla, pues
ya lo teneis de President.
Y con Carod de segundo!
Eres un crack haciendo
planes! Un monstruo!
A ver si los dejais trabajar
y no meteis las narices
donde no os llaman. Hala,
tu sigue planificando que
es lo tuyo, campeón!
Oye que te tengo que dejar que estoy de viaje oficial y me voy a comer con el Presidente. ¡Dále recuerdos al Sevilla!

Si ahir tenia dubtes, avui ho veig molt més clar. Vull agraïr des d'aquí, a tots els malparits que m'han aportat llum amb llurs
discursos, especialment al fill de puta de la COPE, a l'Aceves, al
Bono, al Chaves, a l'Ibarra i al déu que els va parir!. Gràcies a les
rucades d'aquesta fauna, he entés que aquest és el millor Govern
possible, amb la conjuntura actual.

Treure d'Interior la Consellera Tura (quan una cosa rutlla, no es
toca) i posar al pobre Saura no sembla molt intel.ligent. Les
comparacions seran inevitables. Al Sr. Saura era de justícia
donar-li els trens de rodalíes. Sabut és, que aquest home pateix un
trauma infantil produït pel regal d'un Scalextric (jugava sol, la mà
dreta contra la esquerra i sempre se la fotia; d'aquí la fòbia a les
carreteres), quan ell insistia a demanar un tren Merklin.
Només això explicaria la seva afició a parlar dels trens de rodalíes
a totes les entrevistes. Era l'indicat per a fer-los rutllar! Poca visió,
collons!

Us deixo, vaig a veure si em regalen uns audífons (intentaré que
siguin uns "walkman", a veure si cola! Després de la ensabonada
d'avui, no crec que m'ho puguin negar!).
Salut i Independència!

Pasqual Melabufa, President.


PS.-El fill de puta webmaster del President Maragall, ja no es
molesta ni a depurar-me del Google. Això ja no és el que era!

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PRÒPI (XXVII)FUMATA BIANCA!HABEMUS PRESIDENTUM!

Kanfanga, a 6 d'octubre del 2006.

Haw!:
Aquest Carod li va la marxa! "Hem apostat per un Govern serè,
estable i d'esquerres". Sí senyor! Amb dos collons!
Avui al matí, els malparits de la COPE començaran a disparar (a
RAC1 han pasat un tall de veu del "Fedeguico, el que anda cojico"
i treu foc pels queixals. La Brunete mediàtica estarà entretinguda
i, que collons, tenim gresca assegurada! Amunt les atxes!
M'agrada, que hòsties! Bé, em deixa un regust agredolç, però gent:
Li acaben de donar pel cul al Mas i al Zapatero i això no té preu!
De Govern serè, no li veig
gaire i d'estable menys.
Però quatre o vuit anys de
"modorra" Kumbarchera
haurien estat soporífers.

Confirmat!: Muntilla
sap riure!

Com sabeu, apostava per anar directament a l'oposició. Però ara
com ara, tanco files al voltant del Govern i el President del meu
país. I tots els catalans hauríem de fer igual. Espero agressions
exteriors i tindran reposta. Ens agradi o no; serà el nostre
President!

AIXÒ TÉ NOM I COGNOMS.
El nom: Pasqual. Els cognoms: Maragall i Mira. Em vaig fer pesat
dient que aquest home no era mort, que estava de parranda. I de
parranda és al Senegal (casualitat eh?). Maragall sap on va. El
Zapatoste no en té ni puta idea. Promet i menteix, però res més!
Si creien que podien venir aquí a fer i desfer, com si fos el seu
"cortijo", s'han equivocat de mig a mig. Això no és un caprici del
Carod. No m'ho empasso. És una jugada del Pasquis, que ha
recuperat el control del partit. L'ideològic ja el tenia!
Aquest Zapatoste què collons
es pensa, que ha nascut per a
follarse els Governs de
Catalunya? Que el follin a ell i
a l'altre traïdor, l'Arturo! Au, a
pactar i a conspirar a la
bodeguiya, que us tornaran a
donar pel sac! Mamons!

Maragall contraataca

Mas retira el recolzament
a ZP. Se sent traït. Jo
també em vaig sentir traït
amb la puta foto. Que et
follin, malparit!

Bé pel PSC, que li ha près la pauraula al ZP "Tienes mi apoyo..." i
aprofitant que aquest era a Montevideo, s'han afanyat a lligar-ho
tot! (oportunisme montillero). Ja era hora, collons! Ja n'hi ha prou
de fer Governs en clau estranyola i que beneficiin electoralment al
President de torn. A veure quina se'n pesquen per a tornar a
torpedinar el tripartit. Maragall no els hi agradava i el Muntilla
(veient el sou de President) els ha sortit "respondón".

Dubto que el Muntilla pugui fer una política no nacionalista, sent
Carod el vicepresident. Si ERC no manté una actitud nacionalista
ferma, quadrant si cal qualsevol intent espanyolero dels sociates,
s'hauran suïcidat políticament. Si això ha estat només per a tocar
cuixa, adéu ERC. Ho deuen tenir tot molt apamat per a jugar-se-la
d'aquesta manera. Però crec, m'ensumo, que ha estat Maragall qui
ha recuperat l'esperit inicial del tripartit. I que el Muntilla, veient
els resultats obtinguts i la crisi que va fotre dins el PSC, ha optat
per tancar files amb la tesi Maragalliana. Que, a diferència del ZP,
té una tesi. També podria ser una maniobra per a suïcidar
l'independentisme (suïcidarien ERC, que no l'independentisme).
Me'n vaig a comprar el disc de Pastora "No me llames Josele,
llámame Pepe". La independència l'hem d'assolir entre tots. Amb
sort, integrarem sectors que fins ara són en terra de ningú!
Això pot sortir bé! I sinó, ja ens els pelarem! Amb Mas-ZP, no
aniríem més lluny. Segur!

Salut i Independència!

Pasqual Melabufa, President.

O els catalans acabem amb un capell cordobés; o
aquest acaba amb barretina (llenguatge simbològic).
Aposteu per la segona premisa!

JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI (XXVI)

ELS ESTRATEGUES I VIDENTS
DELS PARTITS, NO DONEN L'ABAST!

"Jamalají, jamalajà, veig una reunió on
tothom intenta enredar tothom.
Collons, quin bestiar!"

Kanfanga, a 5 de novembre del 2006.

Haw!:
Alguns/es us preguntareu el perquè edito tan poc darrerament.
No hi ha res a dir. I per a no dir res, millor em tapo.
Tal com deia en el darrer article, la classe política està enfeinada
pactant al costat de qui escalfaran la cadira.

El PSOE vol la sociovergència, ergo, el suïcidi del PSC, per tal de
tenir un aliat moderat que els recolzi quan ho necessitin, que no
molesti, que es vengui a preu de saldo i que tingui com objectiu
final el no arribar enlloc. A canvi, 4 carreteres malfotudes i una
Tele-3 potent, per a poder-se justificar davant l'electorat.
De moment sembla que ZP deixarà fer. I dic sembla, perquè quan
aquest aspirant a Lucky Luciano fot dos cops a la esquena d'algú i
li diu "Tienes todo mi apoyo", ja sabem qui anirà a fer companyia
als peixos (políticament, s'entén).

El PSC no està per la feina de suïcidar-se i intenta reeditar un
tripartit a base, suposo, de compromisos-trampa (dels que no
acompliran mai). Amb un currículum com el del Muntilla
(dinamità el tripartit, apunyalà Maragall, no vol la gestió dels
aeroports, ni Seleccions Catalanes, ni el Dret a l'Autodeterminació,
es declara no-nacionalista i és el gran perdedor dels comicis), el
Carod es deu d'haver fotut un bon hostiot al cap per a pactar amb
aquests paios. Jo li engegava "O em doneu la Presidència o a cagar
a la via!". Ras i curt!

CiU va oferir ahir la Conselleria en Cap a Carod. Ha!, ha! Una altra
trampa. El Conseller en Cap era, abans del cas Perpinyà, l'home
fort del Govern (un Primer Ministre) i el President un càrrec
simbòlic que, això sí, tenia la darrera paraula. Quan entrà
Bargallò, Maragall buidà de contingut la Conselleria en Cap i li foté
totes les atribucions, convertint-lo en un càrrec estètic no
executiu.
Què va fotre el Bargalló? Únicament, demostrar al món que és
possible passejar-se per la vida i anar als "puestus" sense corbata.

FUTUROLOGIA POLITÍCA.

Hòt.tia!

SI JO FOS CAROD-ROVIRA.
Partint de la base que sóc indi, i per tant home d'honor, mai no
pactaria amb traïdors. Jo m'instal.laria còmodament a l'oposició.
I deixaria com a sortides úniques la sociovergència o un Govern
de CiU en minoria, amb el suport puntual dels sociates.
ZP exigirà recolzament a Mas ni que sigui des de l'oposició.
Amb un brillant orador com és Puigcercós, en dos dies, els putos
amos. Montilla s'explica com un llibre tancat i l'únic que garla bé,
però a molta distància, és Joan Boada d'ICV-EUiA-IXC-VAC.
Està clar que ERC ha d'aspirar a ser la esquerra d'aquest país,
sensible als problemes socials i protegint els sectors més
desafavorits (a CiU aquest tema li rellisca). Si Puigcercós és capaç
d'erigir-se en la veu de les classes socials més baixes i aglutinar-los
a l'entorn d'ERC, és a dir, llençar el pot de gomina i atacar des de la
esquerra, pot deixar en fora de joc PSC i ICV.
A créixer! (i el terme Independència ni esmentar-lo).
Estadísticament, el que puja al poder, entre que seu, es mira la
paperassa i pren consciència d'on s'ha fotut es menja mitja
legislatura. Iniciant la construcció de 2 instituts, 2 carreteres, 3
Casals d'Avis i 1 poliesportiu, ja té material per a editar un pamflet
amb bonics "ratratus", per a justificar la brillant gestió de Govern
efectuada, davant la plebs i revalidar. La gent si no fots grans
bestieses et renova.
Per tant l'any 2010 ERC seria la 2ª força després de CiU,
desplaçant el PSC al 3er. lloc.
Però entenent que Mas-Factor és un bocamoll "tontu", tal com
demostrà en el debat; podria donar-se el cas que li donés per a fer
disbarats ja d'inici. En aquest supòsit ERC el desplaçaria del primer
lloc abans del 1er mandat. Improbable. Aquest no fotrà brot! (i per
aquí serà també atacable). Tirar-los en cara constantment "I això
és el que va anar a pactar vosté a Madrit", suposarà un desgast
inversament proporcional a la tocada de collons sistemàtica que
CiU ha emprat per a desgastar el tripartit. Amb la seva medicina!

La segona legislatura és, com quan el que s'ha tret el carnet de
conduïr creu que és la polla. "Això m'ho pelo jo amb els ulls clucs"
i quan, estadísticament, és foten les grans llets. És aleshores quan
ERC estaria en disposició de passar a ser la primera força del país.
Entre el 2010 i el 2014.

Pactar avui, amb un que et supera en vots, et converteix en un
comparsa (com a Bracons, manifestant-se contra el Govern del
qual formaven part). Els indis quan ens equivoquem, ens
equivoquem nosaltres, amb les nostres idees. No ens equivoca
d'altri amb les seves.

Però està clar que entrar a l'Executiu dóna pela llarga i, al cap i a
la fí, hi ha una teoria que diu que el món s'acabarà el 2012. A viure
que són dos dies! Són professionals del tema i és més que probable
que l'Apel.les (el germaníssim) no hagi trobat una bona feina. A
tocar cuixa, doncs! "Pà ped avui, fam ped demà!".

Salut i Independència!

Pasqual Melabufa, President.